(SC) (PAL. Abhidamma, TIB. Chos-mngon-pa) 

n f. Última de les tres grans parts del Tripitaka, que correspon a tractats que desenvolupen de forma sistemàtica els ensenyaments budistes. Nota: En general, els tractats de l’Abhidharma se centren en la metafísica, si bé els seus temes inclouen també l’estètica i la psicologia, entre altres temes.

 (TIB.dbang, CH. guanding, JAP. kanjo)

Lit: "L'ablució que torna manifest". en SC i "transmissió de poder" en TIB. "Conferir la transmissió de poder"

(SC) .pañca skandha, PAL. pañca khandha, TIB. phung-po Inga, CH. wuyin, JAP. go'un). Cinc conjunts en el que el Buda ha englobat tots els fenòmens físics i mentals de l'existència condicionada. La paraulña skandha significa literalment "munt, pila" i aquí la paraula sakandha significa un "grup" o una "reunió" de fenomens compostos.

(SC) [TIB. kun-gzhi rnam-shes, CH. hanzangshi, alayayeshi, JAP. araya shiki]. <Consciència -base- de- tot> o consciència fonamental. 

(SC) . [TIB. 'Od-dpag-med, sNang-bamtha?yas, CH. Amitufo, JAP. Amida, Miryoko Nyorai].  < Llum infinita>. Un dels budes més impor tants del corrent Mahayana. 

(SC) [ PAL. anatta, TIB. badag-med, CH. wuwo. JAP. muga]. < inexistència del si mateix>. <Ocasionalment de manera molt barroera s'ha traduït per no-ego>

(SC). [PAL. aryaapuggala, TIB, 'phags-pa]. <Ésser noble>

Avalokitesvara o Lokesvara (SC).[TIB.sPyan-ras-gzigs dbang-phyug, CH. Guanyin, JAP. Kannon, Kanzeon, VIET. Quan-ém, MG. Nidubarüs-heckchi]. < Senyor que mira des de les alçades>, < Senyordels que son presos en consideració>, o < Senyor del mon>. És el gran bodhisatva que personifica la compassió.

buda n m, f. Ésser que, com Buda, ha despertat a l’autèntica realitat de l’existència i ha assolit el nirvana. Nota: En aquesta accepció, la denominació buda s’escriu amb minúscula. . buda n m . Estat concret d’il·luminació que, en el budisme zen, s’assoleix durant el zazen. 

Buda n m sin., Buda històric n m sin. Buda Shakyamuni n m sin. Nom amb el qual es coneix Siddharta Gautama, fundador del budisme. 

Buda de la medicina n m. Buda que simbolitza la qualitat de la budeïtat de curar els éssers vius. Nota: El Buda de la medicina és molt conegut en els budismes tibetà, xinès i japonès. La seva iconografia el mostra habitualment assegut en la postura del lotus, amb una planta medicinal a la mà dreta mentre que a l’esquerra, que descansa sobre el seu genoll, fent el gest de protegir o de meditar, hi sosté un bol ple de nèctars de longevitat. Meditant en aquest buda hom pot generar energia curativa sobre un mateix i sobre els altres éssers, i alleujar el patiment (gest de la mà dreta) o eliminar-lo definitivament (gest de la mà esquerra). El Buda de la medicina en sànscrit s’anomena Bhaisajyaguru. 

n m, f . Persona que, havent arribat al punt d’assolir la iI·luminació i esdevenir un buda, ha renunciat a fer el darrer pas i accedir al nirvana per posar la seva virtut i saviesa al servei dels éssers vius amb la finalitat de conduir-los a l’alliberament. Nota: El motiu d’aquesta decisió és la compassió, una de les virtuts més valorades pel budisme Mahayana. 

(SC). (TIB. byang-chub, CH.puti-chin. JAP. bodaishin)Desig d’assolir la il·luminació i esdevenir un bodhisattva, en el budisme Mahayana.

Nota: La denominació bodhicitta també es pot fer servir en femení si fa referència a la ‘ment il·luminada’.

SC. anitya, PAL. anicca, TIB.mi-rtag-pa, JAP. mujo Caràcter transitori i perible de tot fenomen compost. Tot el que ha nascuc de causes i condicondicions està destinat a la destrucció.

n m. Tècnica de meditació característica del budisme zen, que consisteix a seure amb les cames creuades en la postura del lotus o semilotus.